Descripció dels cursos 2022

SOCIOLINGÜÍSTICA: Sociolinguistic Studies on the Catalan Diaspora 

Eva J. Daussà (University of Amsterdam)

Idioma del curs: anglès

Course Description

As a conservative estimate, there are around half a million Catalans living outside of Catalonia, forming a geographic category only surpassed by the city of Barcelona. Collectively called the Catalunya Exterior (‘the Outer Catalonia”), they are the result of a constant emigration for a variety of reasons throughout recent history, from political exile to economic crisis, as well as professional and educational opportunities. In a moment in which the Catalan language finds itself minoritized within its own territory, it is interesting to examine its sociolinguistic situation in a different minoritization context, that beyond its borders, in order to compare patterns of knowledge, use, attitudes, and, especially, trends of intergenerational transmission, in order to complete the existing information about Catalan’s linguistic domain. In this course we examine some state of the art literature on the topic (including some background concepts and approaches), and we brainstorm about possible research projects that would advance this lesser-studied area of Catalan sociolinguistics.

Teaching Objectives

  1. Present information about the reality of Catalan beyond its traditional linguistic domain (the Catalan Countries), paying special attention to the patters of use and family transmission among the Catalan diaspora.
  2. Provide the conceptual tools to analyze and understand the linguistic dynamics in the context of Catalan migration, such as minoritized multilingualism, language contact phenomena, or the role of political and social institutions, as well as encouraging its critical examination.
  3. Present a concrete example of the Catalan diaspora: Catalan Americans living in New York City.
  4. Encourage new research proposals on the topic.

Class Dynamics

The course will be taught to a great extent in an inverted classroom fashion. Students read, watch, and research assigned content outside of class, and come to session prepared to further discuss and contribute with their reflections, questions, and experiences. There are presentations by the teacher, but active student participation takes center stage. In order to facilitate a focused discussion, there are daily pre-assigned questions associated with the readings, as well as exercises, to be prepared previous to class meetings.

Class Schedule

  1. Plenary Session 1. Duration: 1 hour

Brief history of the Catalan diaspora and its current demolinguistic situation. Basic concepts within the sociolinguistics of migration I: language contact phenomena; proficiency measures (knowledge and use; the concepts of native speaker, heritage language, and new speaker).

Font, August Bover i. 2020. Catalan Worldwide. In: Joan A. Argenter and Jens Lüdtke, Eds.  Manual of Catalan Linguistics. Berlin, Boston: De Gruyter. 739-750.

Martín Rojo, Luisa & Joan Pujolar, Eds. 2020. Introducción. In: Claves para entender el multilingüismo contemporáneo. Editorial Universitat Oberta de Catalunya & Universidad de Zaragoza. ISBN (Editorial UOC): 978-84-9180-813-8.

Polinsky M, Scontras G. 2019. Understanding heritage languages. Bilingualism: Language and Cognition 1–17.

O’Rourke, Bernadette & Fernando Ramallo. 2011. The native-non-native dichotomy in minority language contexts Comparisons between Irish and Galician. Language Problems & Language Planning 35:2. 139–159. doi 10.1075/lplp.35.2.03oro

Background reading (optional):

Vila, F. Xavier. 2020. Language Demography. In: Joan A. Argenter and Jens Lüdtke, Eds.  Manual of Catalan Linguistics. Berlin, Boston: De Gruyter. 629-648.

Argenter, Joan A. 2020. Languages in Contact: A Sociocultural Approach. In: Joan A. Argenter and Jens Lüdtke, Eds.  Manual of Catalan Linguistics. Berlin, Boston: De Gruyter. 597-628.

  •  Plenary Session 2. Duration: 1.5 hours

Basic concepts within the sociolinguistics of migration II: family multilingualism and intergenerational transmission; linguistic attitudes and ideologies; language, identity, and well-being; the role of institutions (language policy).

Caldas, Stephen J. 2015. Language Policy in the Family. In: Spolski, Bernard. The Cambridge Handbook of Language Policy. Book DOI: . Chapter DOI:

Van Mensel, Luk & Maartje Meulder. 2021. Exploring the multilingual family repertoire: ethnographic approaches. Journal of Multilingual and Multicultural Development. 42. 693-697. 10.1080/01434632.2021.1954933.

De Houwer, Annick. 2015. Harmonious bilingual development: Young families’ well-being in language contact situations. International Journal of Bilingualism 2015, Vol. 19(2) 169–184. DOI: 10.1177/1367006913489202

Pons, Eva. 2020. Language Law and Language Policies. In: Joan A. Argenter and Jens Lüdtke, Eds.  Manual of Catalan Linguistics. Berlin, Boston: De Gruyter. 649-668.

  • Plenary session 3. Duration: 1.5 hours

The case of Catalan Americans in New York City: uses, attitudes, and transmission patterns. Brainstorming about research proposals on this kind of linguistic situation. General debate about the contents of the course.

Daussà, Eva J. 2021. Minority Language Families in Diaspora: Language Transmission among Catalans and Galicians in New York City. Catalan Review 35(1), 23-47 DOI:

Casesnoves, Raquel, and Eva J. Daussà. 2013. Les institucions catalanes a NYC: influència en la transmissió i manteniment del català. Arroyo Moliner, Liliana, and Montserrat Sim­­­ó Solsona, eds. Societats i Cultures, més enllà de les fronteres. Associació Catalana de Sociologia/Institut d’Estudis Catalans: 2-25.

Pujolar, Joan. Migration in Catalonia: Language and Diversity in the Global Era. In: Joan A. Argenter and Jens Lüdtke, Eds.  Manual of Catalan Linguistics. Berlin, Boston: De Gruyter.  723-738.

Boix-Fuster, Emili; Paradís, Anna. Ideologies and Trajectories of “New Speakers” in Bilingual Families in Catalonia. Revista de Llengua i Dret, núm. 63. 165-185. DOI: 10.2436/20.8030.02.98

Additional reading:

del Valle José. 2006. US Latinos, la hispanofonía, and the Language Ideologies of High Modernity. In: Mar-Molinero C., Stewart M. (eds) Globalization and Language in the Spanish-Speaking World. Language and Globalization. Palgrave Macmillan, London.


La Dra. Eva J. Daussà és professora a la Universitat d’Amsterdam, on imparteix cursos de sociolingüística general, i d’altres més especialitzats centrats en les diverses dimensions de la realitat multingüe. La seva recerca més recent investiga la transmissió intergeneracional de la llengua en contextes de minorització, i en especial en contextes migratoris i de diàspora, com ara la comunitat de catalans americans a la Ciutat de Nova York. Actualment dirigeix un projecte de recerca sobre el paper que juga la llengua en la construcció i el manteniment del benestar dels individus i de les seves comunitats. 

La Dra. Daussà es va licenciar a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Després va marxar als Estats Units, on va obtenir un Màster de lingüística funcional i cognitiva a la Universitat de Michigan a Ann Arbor. Tot seguit va cursar un doctorat en lingüística formal a la Universitat de Massachusetts a Amherst, amb una tesi sobre els límits de complexitat en l’estructura argumental dels predicats (a cavall entre la sintaxi, la semàntica, i la morfologia); les seves primeres publicacions són en aquest camp. Tanmateix, quan es va incorporar com a professora a l’State University of New York a Buffalo, on va treballar-hi durant nou anys, va desenvolupar un interés més afí a temes sociolingüístics, i és en aquest camp que hi treballa actualment. Últimament, també l’interessa especialment el tema dels reflexos lingüístics del repensament de la categoria de gènere: quins són, i com són rebuts per la comunitat de parlants.

ADQUISICIÓ: Catalan in a bilingual context

Sílvia Perpiñán (Universitat Pompeu Fabra)

Idioma del curs: anglès


Whereas it is true that the acquisition of Catalan has been modestly investigated as a first language (L1) in children, (i.e.: Gavarró, 2020; Gavarró et al., 2010, among others), these studies systematically ignore the social reality of Catalan in Catalonia, which co-exists with Spanish in a prolonged and intensive way. Hence, this course will investigate the acquisition of Catalan from the lenses of bilingualism. We will investigate classical linguistic phenomena in bilingualism studies and see how these same processes occur in the case of Catalan. We will focus on Catalan morphosyntax, in children and adults, from a holistic point of view, that is, taking into account all speakers of Catalan: Catalan dominant speakers, balanced bilinguals, and speakers dominant in other languages.

Brief Description of the Course

This course will start with a description of the social reality of Catalan in order to understand why we need to speak about bilingualism when we investigate Catalan. We will review theoretical concepts that apply to the study of bilingualism, describe linguistic processes that are commonly found in language contact situations, and analyze extralinguistic factors that may also play a role language in these contexts. We will cover concepts such as crosslinsguistic influence, exposure to inconsistent input, linguistic complexity, and how these processes/factors may explain the bilingual data we find in Catalonia.  

This introduction will serve us to understand the distribution of several morphosyntactic phenomena in nowadays Catalan. First, we will reflect on how to measure and classify bilingual speakers, and in particular Catalan-Spanish bilinguals, and how this classification has a decisive impact in our results. We will focus on three broad linguistic structures: 1- The expression of the direct object, which includes the distribution of the accusative clitics (/l/, /u/ <ho>), also the partitive /n/ <en>, and differential object marking (DOM). 2- The so-called ‘adverbial’ clitics <en> and <hi>, and 3- The distribution of the copulas ser and estar, particularly in existential contexts. When available, we will present data from children and adults.

The review of these linguistic phenomena will allow us to observe how important the concept of language dominance is in the study of bilingualism, how some classic tenets of bilingualism such as crosslinguistic influence needs to be redefined in order to fully explain some innovative uses of estar, and how bilinguals restructure some linguistic paradigms. Ultimately, we will speak about language change and how bilingual speakers may act as agents of linguistic change.

In session 2 and 3, theoretical concepts will be explained through available experimental data. Finally, students will act as researchers and also as participants of empirical studies so that they understand how linguistic research is conducted in this field.


1. Bilingualism:

            1.1. Catalonia Today: Distribution of languages and speakers.

            1.2. Common processes in bilingualism.

            1.3. External and internal factors.

            1.4. Why is linguistically relevant to study Catalan from a bilingual perspective?

            1.5. On Language Dominance.

2. Bilingual Morphology.

            2.1. Classifying bilinguals. Bilingualism as a continuum. How do we measure it?

2.2. Available Questionnaires.

            2.3. Practice: measure your linguistic dominance. BLP / LaDoQ.

            2.4. Morphology by language dominance.

2.5. The expression of the direct object. Clitics and DOM.

3. Innovative Morphosyntax

3.1. The so-called adverbial clitics.

3.2. Participate in an experimental study.

            3.3. Ser and estar to localize and in existential constructions.

            3.4. Ser/estar i hi/en as potential markers of linguistic change.

Basic Bibliography

Birdsong, D., Gertken, L. M., & Amengual, M. (2012). Bilingual Language Profile: An Easy-to-Use Instrument to Assess Bilingualism. COERLL, University of Texas, Austin.

Gavarró, A. (2020). The Acquisition of Clitics in the Romance Languages. In Oxford Research Encyclopedia of Linguistics.

Gavarró, A., Torrens, V., & Wexler, K. (2010). Object Clitic Omission: Two Language Types. Language Acquisition, 17(4), 192–219.

Montrul, S. (2015). Dominance and proficiency in early and late bilingualism. In C. Silva-Corvalán & J. Treffers-Daller (Eds.), Language Dominance in Bilinguals: Issues of Measurement and Operationalization (pp. 15–35). Cambridge University Press.

Perpiñán, S. (2017). Catalan-Spanish bilingualism continuum: The expression of non-personal Catalan clitics in the adult grammar of early bilinguals. Linguistic Approaches to Bilingualism, 7(5), 477–513.

Perpiñán, S. (2018). On Convergence, Ongoing Language Change, and Crosslinguistic Influence in Direct Object Expression in Catalan–Spanish Bilingualism. Languages, 3(2), 14.

Perpiñán, S., & Soto-Corominas, A. (2021). Indirect structural crosslinguistic influence in early Catalan–Spanish bilinguals in adulthood: Predicate selection in Catalan existential constructions. Applied Psycholinguistics, 42(6), 1463–1502.

Puig-Mayenco, E., Cunnings, I., Bayram, F., Miller, D., Tubau, S., & Rothman, J. (2018). Language dominance affects bilingual performance and processing outcomes in adulthood. Frontiers in Psychology, 9, 1199.

Ramos, J.-R. (2002). El SV, II: la predicació no verbal obligatòria. In J. Solà, M.-R. Lloret, M. Joan, & M. Pérez Saldanya (Eds.), Gramàtica del català contemporani I, II i III (pp. 1951–2044). Editorial Empúries.

Silva-Corvalán, C. (1986). Bilingualism and Language Change: The Extension of estar in Los Angeles Spanish. Language, 62(3), 587–608.

Silva-Corvalán, C. (1993). On the permeability of grammars. In W. J. Ashby, M. Mithun, & G. Perissinotto (Eds.), Linguistic Perspectives on Romance Languages: Selected Papers from the XXI Linguistic Symposium on Romance Languages, Santa Barbara, February 21–24, 1991 (pp. 19–42). John Benjamins.

Soto-Corominas, A. (2018). Acquisition of Catalan and Spanish Morphosyntax in the Catalan-Spanish Bilingual Context. Electronic Thesis and Dissertation Repository.

Soto-Corominas, A. (2021). Acquisition of quantified partitivity in Catalan-Spanish bilingualism: Influence from child-level and language-level factors. Linguistic Approaches to Bilingualism, 11(6), 873–908.

Treffers-Daller, J., & Silva-Corvalán, C. (Eds.). (2016). Language dominance in bilinguals: Issues of measurement and operationalization. Cambridge University Press.


Sílvia Perpiñán was trained as an experimental acquisitionist at the University of Illinois, Urbana-Champaign, where she completed an MA and a Ph.D. in Romance Linguistics while teaching Spanish and Catalan (she was a Ramon Llull Lecturer for 5 years). She investigates second language acquisition, bilingualism, and multilingualism from a formal perspective, applying the generative grammar model to second and subsequent language acquisition. She has worked on several languages, primarily Spanish and Catalan, but also Italian, Portuguese, Arabic, Polish, and English. In 2017 she published what she considers a pioneer article that describes experimentally the clitic system of different types of Catalan speakers, including not only Catalan-dominant speakers, but also Balanced Bilinguals and Spanish-Dominant bilinguals. She has published in many prestigious journals in her field such as Bilingualism: Language and Cognition, Language Learning, Second Language Research, Linguistic Approaches to Bilingualism, among others. She has edited several volumes, and she serves on the editorial board of Second Language Research. She was an Associate Professor at The University of Western Ontario in Canada before moving back to Europe, and she is currently a senior ‘Beatriz Galindo’ distinguished researcher at the Universitat Pompeu Fabra, where she co-leads a bidirectional project on the effects of bilingualism in Catalonia, the BIBA (Bidirectional Effects of Bilingualism Across Ages). 

DIACRONIA: L’ordre dels mots en la història de la llengua catalana

Afra Pujol i Campeny (Université Côte d’Azur)

Idioma del curs: català

Descripció del curs

En aquest curs, explorarem plegats l’evolució de l’ordre dels mots de les oracions principals des del llatí fins al català modern, centrant-nos en el català antic des del punt de vista de la cartografia sintàctica.

Començarem considerant l’ordre dels mots llatí diacrònicament, parant espacial atenció a l’alternança entre els ordres OV/VO en diferents períodes: llatí arcaic (Leges XII Tabularum), llatí arcaic tardà (Plaute), llatí clàssic (Ciceró, Cèsar i Petroni) i llatí tardà (Claudius Terentianus, Peregrinatio). Això ens permetrà de veure el declivi de l’ordre (S)OV al llarg dels segles, donant pas paulatinament a l’ordre (S)VO. Establirem també que, durant el període arcaic, l’estructura del llatí estava alineada amb una sintaxi OV (flexió nominal de cas, postposicions, auxiliars postverbals, modificadors que precedeixen el nucli). Durant el període clàssic, algunes d’aquestes estructures passen a ser associades amb pautes informatives marcades, al mateix temps que comença a detectar-se un incipient canvi del paràmetre de posició de nucli (preposicions, auxiliars preverbals).

Veurem que ja al s XI constatem que la culminació d’aquest canvi en la direccionalitat de nucli feia inaccessible la sintaxi llatina als parlants de les llengües romàniques, tot descobrint les fascinants (i poc conegudes) glosses sintàctiques del Liber Iudiciorum, comparant-les costat per costat amb una traducció contemporània del mateix text.

En segon lloc, valorarem si el català antic va passar per una fase V2, com s’ha dit de moltes altres llengües romàniques contemporànies, o no. Per a fer-ho, cercarem els indicadors sintàctics de la presència d’una gramàtica V2, amb moviment del verb a la perifèria esquerra en oracions no marcades, inversió de tipus germànic (VAUX SUBJ VLEX) i oracions amb ordre XVS on la posició verbal no està associada al subjecte) en el català del Llibre dels Fets, una crònica del s XIII. Identificarem la posició del verb a les oracions principals emprant la jerarquia adverbial de Cinque (1999), i prendrem en consideració els pocs casos d’inversió germànica potencial, així com la seva estructura sintàctica i informativa, i finalment, explorarem la distribució d’oracions amb l’ordre XVS i la seva connexió amb el registre lingüístic i l’oralitat. Finalment, ens preguntarem si al s XIII, les oracions amb les característiques sintàctiques V2 s’han de considerar marcades, o no, al s XIII.

Acabarem comparant la sintaxi i estructura informativa del català antic estudiat durant el curs amb la del català modern.

A cada sessió, es presentaran els conceptes teòrics necessaris per a comprendre i descriure cada etapa de l’evolució en l’ordre de mots del llatí al català modern. Els estudiants tindran l’ocasió d’aplicar-los immediatament a dades escollides i preparades per a cada sessió.

Al final del curs, els estudiants podran analitzar i descriure l’evolució diacrònica del català emprant terminologia adequada i precisa, i recolzant-se en dades de diferents períodes.

Programa del curs

Sessió plenària 1 (1h)

  • Introducció al curs i al seu contingut;
  • Introducció als conceptes clau per a l’anàlisi de l’ordre dels mots (sintaxi i estructura informativa);
  • Panoràmica de l’ordre dels mots del llatí arcaic al llatí tardà;
  • Avaluació de la interacció entre l’ordre dels mots i l’estructura informativa;
  • Presentació de les glosses sintàctiques del Liber Iudiciorum (SP2).

Sessió plenària 2 (1.5h)

  • Recapitulació del contingut cobert a la PS1;
  • Anàlisi de les glosses sintàctiques del Liber Iudiciorum i comparació amb una traducció contemporània del mateix text (il·lustració del canvi en el paràmetre de posició de nucli);
  • Panoràmica de la sintaxi V2 i els seus indicadors en les llengües romàniques medievals (francès i castellà antic);
  • Panoràmica de l’estructura informativa de les llengües romàniques medievals (possibilitat de focus informacional en posició preverbal);
  • Presentació de les dades que analitzarem a la PS3: El Llibre dels Fets.

Sessió plenària 3 (1.5h)

  • Recapitulació del contingut cobert a la PS2;
  • Introducció a les nocions de registre i oralitat, i la seva interacció amb la sintaxi;
  • Anàlisi del Llibre dels Fets: formal (posició del verb, inversió de tipus germànic), i en relació al registre i l’oralitat (XVS).
  • Conclusió col·lectiva sobre la sintaxi i l’estructura informativa del català del s XIII segons les dades analitzades;
  • Comparació entre el català modern i el català antic.

Tutoria (1h)

  • Resolució de dubtes i preguntes;
  • Opcional: exploració de la importància del registre lingüístic i l’oralitat en l’anàlisi de la sintaxi diacrònica a través dels mecanismes de resposta a preguntes tancades al sXIII.

Bibliografia bàsica

Batllori, Montserrat & Iglésias, Narcís & Martins, Ana Maria. 2005. Sintaxi dels clítics pronominals en català medieval. Caplletra. Revista Internacional de Filologia (38). 137–177.

Cinque, Guglielmo. 1999. Adverbs and Functional Heads: A Cross-Linguistic Perspective (Oxford Studies in Comparative Syntax). Oxford, New York: Oxford University Press.

Cruschina, Silvio & Ledgeway, Adam. 2016. The structure of the clause. In Ledgeway, Adam & Maiden, Martin (eds.), The Oxford Guide to the Romance Languages, 556–574. Oxford: Oxford University Press.

Fischer, Susann. 2011. The Catalan Clitic System. The Catalan Clitic System. Mouton de Gruyter.

Ledgeway, Adam. 2010. Syntactic and morphosyntactic typology and change. In Maiden, Martin & Smith, John Charles & Ledgeway, Adam (eds.), The Cambridge History of the Romance Languages, 382–471. 1st edn. Cambridge University Press.

Ledgeway, Adam. 2017. Late Latin verb second: the sentential word order of the Itinerarium Egeriae. Catalan Journal of Linguistics 16. 163–216.

Salvi, Giampaolo. 2016. Word Order. The Oxford Guide to the Romance Languages, 997–1012. Oxford: Oxford University Press.


El meu interès per la sintaxi i la lingüística històrica ve de les classes de grec i llatí a batxillerat. Em fascinava tant entendre com havíem arribat del llatí al català, que després de cursar filologia clàssica a la Universitat de Cambridge, vaig decidir centrar-me en l’estudi de la sintaxi històrica romànica durant el màster en lingüística teòrica, per acabar investigant l’ordre dels mots del català del Llibre dels Fets en la meva tesi doctoral, a la mateixa universitat.

Posteriorment, m’he interessat per l’expressió de la polaritat positiva en català i altres llengües romàniques (especialment l’occità), que he explorat com a investigadora postdoctoral de la Universitat de la Costa d’Azur. També he fet alguna incursió en la sociolingüística històrica.

Ara mateix estic travant un projecte sobre la variació sintàctica associada al gènere literari i el registre lingüístic en català antic, que desenvoluparé al llarg de tres anys a la Facultat de Lingüística, Fonètica i Filologia de la Universitat d’Oxford.

També m’interessa l’estudi diacrònic de la llengua de la dona i l’estudi comparatiu de les llengües mediterrànies.

SEMÀNTICA I PRAGMÀTICA: Creació d’un experiment pragmàtic

Xavier Villalba (Universitat Autònoma de Barcelona)

Idioma del curs: català

Breu descripció del curs

Aquest curs ofereix una introducció pràctica als objectius i mètodes de la pragmàtica experimental. Partirem d’un problema empíric de l’àmbit de la pragmàtica normativa (Villalba, Xavier. 2022. Commitments to exclamations, ms. UAB []) i d’una hipòtesi i dissenyarem, pas a pas i en grups, un experiment que ens permeti comprovar les prediccions de la hipòtesi. Per tant, posarem l’èmfasi en el disseny experimental (creació d’ítems experimentals, creació de llistes, disseny del qüestionari) i en la recollida, el tractament i la interpretació de les dades experimentals. Per desenvolupar l’experiment treballarem en grups i serà imprescindible que cada grup tingui un ordinador portàtil amb accés a Formularis i Fulls de Càlcul de Google.


Sessió 1: La primera sessió ens servirà per introduir el problema empíric, la hipòtesi que pretén explicar-lo i les prediccions que fa. A partir d’aquest material haurem de fer un primer esbós del nostre disseny experimental, que inclogui (i) les condicions experimentals que ens permetin comprovar les prediccions, (ii) les variables que haurem de tenir en compte i (iii) la mena de tasca més adequada. Treballarem tots els aspectes en grups i després posarem la feina en comú per decidir el disseny més factible (o més d’un, si escau).

  1. Punt de partida:
    1. Plantejament del problema empíric: els nivells de compromís de l’acte de parla exclamatiu (treball en progrés)
    2. Hipòtesi: l’acte de parla exclamatiu es basa en almenys dos compromisos del parlant, un compromís cap a la veritat d’una proposició i un altre cap a la veritat d’un estat psicològic del parlant.
    3. Predicció: tots dos compromisos poden interactuar amb el discurs i són susceptibles de ser discutits.
  2. Disseny de les condicions experimentals:
    1. Quines variables volem estudiar i quines hem de controlar?
    2. Contextos possibles per a cada variable.
    3. La tasca d’acceptabilitat

Feina individual per a casa: Elaborar tres diàlegs que ens mostrin la condició experimental que volem estudiar.  

Sessió 2En aquesta sessió ens centrarem ja en l’elaboració del qüestionari que servirà de base al nostre experiment, tenint sempre present la necessitat de minimitzar l’error individual i el sistemàtic. Primer ens ocuparem dels estímuls: d’acord amb les condicions experimentals que hem establert a la sessió 1, discutirem quina forma han de tenir els nostres ítems crítics. Després crearem els ítems de control i els distractors (fillers), que ens han d’ajudar a reduir l’error individual. Aquesta feina la farem en grups i amb Formularis de Google, cosa que ens permetrà discutir també la manera de presentar els estímuls.

Un cop creats els ítems, començarem a crear les llistes. En aquesta sessió farem una presentació general dels avantatges de les llistes pseudoaleatòries i contraequilibrades amb un disseny de quadrat llatí per eliminar errors individuals i derivats de l’ordre dels estímuls. 

  • Disseny dels ítems:
    • Elaboració d’ítems pilot i d’ítems crítics
    • Creació de distractors i de controls
    • Com presentar els estímuls? Escala de likert o tria? Text o imatge? Oral o escrit?
    • Com aprofitar Formularis de Google?
  • Creació del qüestionari:
    • Llistes aleatòries o pseudoaleatòries?
    • Les llistes equilibrades: el disseny del quadrat llatí

Feina individual per a casa: Elaborar tres llistes amb tres ítems crítics i tres distractors per a tres grups segons el disseny del quadrat llatí.  

Sessió 3: En aquesta sessió, cada grup haurà de preparar el qüestionari definitiu amb Formularis de Google (si hi ha temps, faré cinc cèntims del programari lliure PsychoPy). Primer de tot, compartirem els ítems crítics i els controls i aleshores els distribuirem perquè cada grup creï una llista pseudoaleatòria que assignarà als membres dels altres grups. Després de fer els qüestionaris, veurem com podem extraure les dades de Formularis de Google i processar-les amb Full de dades de Google. Finalment, relacionarem les dades obtingudes amb les prediccions i discutirem si confirmen la hipòtesi inicial.

  • Creació del qüestionari (continuació):
    • Publicació del qüestionari amb Formularis de Google 
    • Programari lliure alternatiu
  • Processament i interpretació de les dades
    • Primera anàlisi descriptiva amb Full de dades de Google
    • Com relacionar els resultats amb les prediccions?


Cox, D. R.: Reid, Nancy 2000. The Theory of the Design of Experiments. Nova York: Chapman and Hall/CRC.

Cummins, Chris & Napoleon Katsos (eds.). 2019. The Oxford Handbook of Experimental Semantics and PragmaticsThe Oxford Handbook of Experimental Semantics and Pragmatics. Oxford University Press. 

Lawson, John. 2014. Design and Analysis of Experiments with R. Nova York: Chapman and Hall/CRC. 

Noveck, Ira. 2018. Experimental Pragmatics. Cambridge: Cambridge University Press. doi:10.1017/9781316027073. 

Peirce, Jonathan; MacAskill, Michael. 2018. Building Experiments in PsychoPy. Londres: Sage.


Xavier Villalba (Barcelona, 1969) és membre del Centre de Lingüística Teòrica i professor titular i Coordinador de Titulació del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva recerca s’ha centrat en les interfícies de la sintaxi amb l’estructura informativa i amb la pragmàtica. El resultats d’aquesta recerca s’han publicat en revistes internacionals com ara Annali di Ca’ Foscari, Caplletra, Catalan Journal of Linguistics, International Review of Pragmatics, Italian Journal of Linguistics, Journal of Pragmatics, Lingua, Revista Española de Lingüística, Syntax o The Linguistic Review i en els llibres The Syntax and Semantics of Dislocations in Catalan (2009, Lambert Academic Publishing), El orden de las palabras en español (2010, Castalia), El orden de palabras en contraste (2019, Arco/Libros) i Expressive meaning across linguistic levels and frameworks (2021, Oxford University Press, coeditat amb Andreas Trotzke). També ha col·laborat en diverses obres col·lectives de referència, com ara Definiteness effects: Bilingual, typological and diachronic variation (2016, Cambridge Scholars), Enciclopedia de Lingüística Hispánica (2016, Routledge), Advances in the analysis of Spanish exclamatives (2017, Ohio State University Press), Manual of Romance Morphosyntax and Syntax (2017, de Gruyter), Manual of Catalan Linguistics (2019, de Gruyter) o La estructura informativa (2021, Visor). Actualment codirigeix amb M.Teresa Espinal el projecte de recerca The interpretation of functional categories II: Expressive meanings and meaning hierarchies i és director de la revista Catalan Journal of Linguistics.