LINGÜÍSTICA HISTÒRICA: Aproximació descriptiva de l’alguerès: diacronia i sincronia
Andreu Bosch i Rodoreda (Universitat de Barcelona)
Idioma del curs: català
Breu descripció del curs
A la 1a sessió s’abordarà, amb profusió d’exemples (documentació projectada en PPT) la descripció sincrònica de l’alguerès, en els diversos nivells de la llengua. Es comentaran especialment els canvis lingüístics que evidencien documents com els registres de danys i registres de bestiar de la Barracelleria algueresa (dels segles XVII-XIX, íntegrament en català) i altres fonts arxivístiques (Arxiu Històric Municipal de l’Alguer i altres fons), centrant-nos en els canvis fonètics (tant de fenòmens que comparteixen altres parlars orientals com fenòmens d’interferència del sard) i els canvis lèxics (substitució de mots genuïns per sardismes). Es comentaran les observacions lexicogràfiques i fonètiques d’Antoni Ciuffo al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) i les de Joan Palomba, de la mà de la seva gramàtica algueresa, que va ser lloada per Pompeu Fabra.
A la 2a sessió es tractarà la descripció sincrònica de l’alguerès (de final del segle XX i inicis del XXI), des de la fonètica i la fonologia, la morfologia i la sintaxi, i el lèxic, a partir d’etnotextos d’Històries de l’Alguer, entre la marina i la campanya (1996), Tintín al país de l’or negre (1995), Mataresies i el Corpus Oral de l’Alguerès (UPF).
A la sessió pràctica es proposaran activitats d’identificació i descripció de fenòmens que caracteritzen l’alguerès, a partir d’etnotextos i enregistraments, i també es comentaran imatges de l’ús de l’alguerès en la retolació viària, comercial, institucional i turística, on s’abordarà la qüestió de l’estàndard alguerès i altres problemes de codificació, amb publicacions diverses adaptades a l’alguerès del Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori (1994-2012).
També, sobre la base dels interessos dels estudiants, la proposta podrà focalitzar alguns d’aquests aspectes o altres que se’n derivin.
Programa
- Descripció sincrònica de l’alguerès:
- Fonètica i fonologia
- Morfologia
- Lèxic
- Sintaxi
- Evolució diacrònica de l’alguerès (segles XVII-XIX):
- Fonètica
- Lèxic
- Anàlisi pràctica de textos dels segles XVII-XIX
- Registres i altres documents de la Barracelleria algueresa (agricultura i ramaderia)
- Textos literaris. Litúrgics i inventaris notarials
- Corpus lèxics d’Antoni Ciuffo i de Joan Palomba
- Anàlisi pràctica sincrònica d’etnotextos i corpus orals
- Etnotextos de finals del segle XX i inicis del XXI
- Ús de la llengua en la retolació comercial, institucional i turística.
Bibliografia de referència
Bosch i Rodoreda, Andreu (2002): El català de l’Alguer (Barcelona: PAM).
Bosch i Rodoreda, Andreu (2011): “Algunes consideracions a l’entorn de la distribució i la sonoritat de les consonants africades en alguerès”. Noves aproximacions a la fonologia i la morfologia del català”. Volum d’homenatge a Max W. Wheeler, pàg. 63-76. Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
Bosch i Rodoreda, Andreu (2012): El lèxic alguerès de l’agricultura i la ramaderia entre els segles XVII i XVIII. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Bosch i Rodoreda, Andreu (2012): “A propòsit de l’edició de Tintín en alguerès i dels problemes de codificació”. Zeitschrift für katalanistik / Revista d’Estudis Catalans [Freiburg, Tübingen], núm. 25, pàg. 49-57.
Bosch i Rodoreda, Andreu (2013): Capítols de la Barranxel·leria i del dret de cabeçatge (l’Alguer, s. XVII i XVIII). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Universitat de Barcelona.
Bosch i Rodoreda, Andreu (2013): “Adaptació fonològica i morfològica dels malnoms algueresos dels segles XVII i XIX“. A: Clua, Esteve; Lloret, Maria-Rosa. Qüestions de morfologia flexiva i lèxica del català. Volum d’homenatge a Joaquim Viaplana. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, pàg. 39-61.
Bosch Rodoreda, Andreu i Sanna, Susanna (1996): Històries de l’Alguer, entre la marina i la campanya (Barcelona: Dalmau).
Caria, Rafael (2006): “El català a l’Alguer: apunts per a un llibre blanc”. Revista de Llengua i Dret, 46, p. 29-102.
CIUFFO, Antoni (1908): «Influencies de l’italià ydiferents dialectes sards en l’alguerés», Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, any 1906. Barcelona.
Palomba, Giovanni (1906). Grammatica del dialetto algherese odierno. Prima edizione. Sassari: Tipografia G. Montorsi.
Grup d’Estudis de Prosòdia, Universitat Pompeu Fabra: Corpus Oral de l’Alguerès. http://prosodia.upf.edu/coalgueres/
Sari, Guido (2012): El català de l’Alguer: una llengua en risc d’extinció. Barcelona: La Busca).
Universitat de Barcelona: Scripta. Dialectologia catalana.
http://scripta-dialectologia.ub.edu/
Veny, Joan i Massanell, Mar (2015): Dialectologia catalana: Aproximació pràctica als parlars catalans. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.
SINTAXI: The cartography of locative expressions: reflections from the prepositional system in Catalan
Cristina Real-Puigdollers (Universitat Autònoma de Barcelona)
Idioma del curs: anglès
Brief course description
In this course, we provide an introduction to the syntax of locative expressions in Catalan. In the first part of the course, we will provide an introduction to the theoretical foundations of the syntactic structure and semantic interpretation of locative expressions. We will define the building blocks of locative expressions based on concepts from cognitive linguistics, such as figure and ground as introduced by Talmy (1975), as well as the concepts of path and location, as defined by Jackendoff (1987). Subsequently, we will explore cartographic proposals, like the ones developed in the works of Koopman (2010), Den Dikken (2010), Svenonius (2003, 2006, 2010), and Pantcheva (2011). These works essentially argue that prepositional phrases have an internal structure with several functional categories, present in all languages, hierarchically organized, each of which yield the interpretation of locations and paths compositionally.
In the second part of the course, our attention will be directed towards three specific functional categories assumed within the cartographic approach, namely Aspect Phrase, Deictic Phrase, and AxPart Phrase. We will analyse these categories in the Catalan system of locative expressions. Our aim is to critically review the cartographic approach in order to develop a more minimalist syntactic analysis, in line with what is proposed in Real-Puigdollers (2021) and Acedo-Matellán and Real Puigdollers (2022). We will focus on three types of expressions: simple locative prepositions, a and en, locative adverbials (like aquí, ací, allà, among others), and prepositional phrases containing axial terms (e.g., a dins de lit.at inside of‘inside’, al costat de lit.at.the side of ‘next to’, a prop de lit.at close of‘near’, etc.).
The practical part of the course is divided into two blocks. In the first block, we will engage in exercises involving the analysis of locative expressions in Catalan using the cartographic approach introduced in the first lesson, with the aim to critically evaluate its limitations. In the second block, we will examine various empirical phenomena, including: (1) the semantic interpretation of the complement of the prepositions a and en and their interaction with the universal quantifier tot ‘all’; (2) the analysis of locative adverbials in Catalan, and (3) the analysis of complex prepositions. The objective of this second block is to demonstrate that certain cartographic projections (although not all of them) are dispensable, as they can be derived from the general properties of noun phrases (NPs).
Program
Session 1:
The architecture of the prepositional phrase. The cartographic view.
1.1. Definition of locative expressions: figure and ground/reference object. Locations and Paths.
1.2. The architecture of the Prepositional Phrase. The cartographic theory.
1.3. Types of locative expressions.
Session 2:
2. The basic components of locative PPs: aspect, deixis, axial terms
2.1. Aspect: the prepositions a and en. Interpretation of locative expressions: bounded and homogeneous locations.
2.2. Analysis of deixis: locative adverbials in Catalan.
2.3. Axial terms: complex prepositions. Complexity of the reference object: an alternative to the cartographic approach.
Session 3:
The objective of this session is to apply the theoretical questions addressed in the first two sessions to the actual analysis of locative expressions in Catalan.
- Cartographic analysis of Catalan PPs
- Catalan locative expressions:
2.1 The prepositions a and en. Interactions with negation and quantifiers.
2.2 The system of locative adverbials in Catalan.
2.3 Analysis of complex prepositions with axial terms
Bibliography
Cinque, G., & Rizzi, L. (2010). Mapping spatial PPs: The cartography of syntactic structures, volume 6. Oxford University Press.
Cremades, P. S. (1995). Aspectes formals de les preposicions en català. Caplletra. Revista Internacional de Filologia, (19), 349-364.
Cremades, P. S. (2002). La preposició i el sintagma preposicional. In Joan Solà, M.R. Lloret, Joan Mascaró, M. Pérez-Saldanya (eds.). Gramàtica del català contemporani, p. 1689-1796. Barcelona: Editorial Empuries.
Demonte (2011). Los eventos de movimiento en español: construcción léxico-sintáctica y microparámetros preposicionales. In Juan Cuartero Otal, Luis García Fernández and Carsten Sinner (eds.), Estudios sobre perífrasis y aspecto, p. 16-42. München: Peniope.
Den Dikken, M. (2010). On the functional structure of locative and directional PPs. Mapping spatial PPs, 6, 74-126.
Fábregas, A. (2007). The exhaustive lexicalisation principle. Nordlyd, 34(2).
Jackendoff, R. (1987). The status of thematic relations in linguistic theory. Linguistic inquiry, 18(3), 369-411.
Koopman, H. (2010). Prepositions, postpositions, circumpositions, and particles. Mapping spatial PPs, 6, 26-73.
Pantcheva, M. B. (2011). Decomposing path: The nanosyntax of directional expressions. PhD Dissertation. University of Tromso.
Real-Puigdollers, C. (2021). A minimalist approach to the syntax of p: A Romance perspective. Linguistic Variation, 21(1), 90-134.
Rigau, G. & Pérez-Saldanya, M. (2007). Els adverbis de lloc intransitius i la formació de construccions amb adverbis posposats. Estudis romànics, 29, 61-80.
Pérez-Saldanya, M. (2015). Paradigms as triggers of semantic change: Demonstrative adverbs in Catalan and Spanish. Catalan Journal of Linguistics, 14, 113-135.
Svenonius, P. (2010). Spatial p in English. Mapping spatial PPs: The cartography of syntactic structures, 6, 127-160.
Svenonius, P. (2003). Limits on P: filling in holes vs. falling in holes. Nordlyd 31: 431–445
Svenonius, P. (2006). The emergence of axial parts. Nordlyd 33 (1): 49–77
Talmy, L. (1975). Figure and Ground in Complex Sentences. Proceedings of the First Annual Meeting of the Berkeley Linguistics Society, pp. 419-430.
SOCIOLINGÜÍSTICA: Ideologies lingüístiques i treball etnogràfic
Ivan Solivellas (Universitat de les Illes Balears)
Idioma del curs: català
Breu descripció del curs
El curs pretén oferir una primera presa de contacte sobre les ideologies lingüístiques i el treball etnogràfic. En aquest sentit, la part teòrica s’orientarà, en primer lloc, a definir què són les ideologies lingüístiques, segons les aportacions de diferents autors de renom, i a donar compte d’algunes incògnites que s’observen en aquest camp d’estudi (la frontera entre ideologia i actitud, les diferents concepcions del terme, etc.). En segon lloc, també es mostraran diferents eines que permeten estudiar aquest fenomen, sigui a través de recursos quantitatius com, sobretot, qualitatius, amb un enfocament centrat sobretot en el treball etnogràfic i recursos com els grups de discussió, l’entrevista o l’observació (participant i no participant).
Ara bé, més enllà d’aquesta dimensió teòrica, que és important per a conèixer què són les ideologies i com es poden estudiar, el curs també vol oferir recursos perquè els participants puguin iniciar-se en aquesta àmbit d’estudi. Així doncs, a la sessió pràctica s’oferirà una guia per a dissenyar treballs sobre ideologies lingüístiques, a partir de la qual els assistents —individualment o per parelles— hauran de dissenyar una proposta de recerca aplicat a un àmbit concret. D’aquesta manera, es podrà posar en pràctica la part teòrica (quina perspectiva adopten del concepte d’ideologia, quins recursos faran servir, etc.) i la part pràctica (procés de disseny, proposta de tema, etc.).
Finalment, la sessió de tutoria permetrà comentar en profunditat tots els aspectes que no hagin quedat resolts tant de la part teòrica com de la pràctica. Així, els alumnes podran resoldre alguns dubtes, fer aportacions, comentar el treball dissenyat, etc. La intenció darrera, de fet, és aconseguir que alguns dels assistents tenguin la motivació suficient com per a executar les recerques que han proposat, sigui com a TFG, TFM, tesis doctoral, etc. En aquest sentit, tant a la sessió pràctica com a la tutoria, el professor proposarà alguns noms d’investigadors i centres d’estudis d’arreu dels territoris de parla catalana que podrien guiar els diferents treballs.
Programa provisional
| Sessió 1. Les ideologies lingüístiques, un camp d’estudi | ||
| Tipus: Sessió plenàriaContinguts teòrics | Objectius1. Introduir el concepte de ideologies lingüístiques2. Analitzar les diferències entre ideologia i actitud3. Oferir diferents aproximacions al camp d’estudi | Continguts1. Què són les ideologies lingüístiques? Com funcionen?2. Ideologia, actitud i percepció3. Una mirada social, cultural i política del camp |
| Durada: 1 h | ||
| Descripció La sessió pretén combinar les píndoles teòriques relacionades amb els continguts amb un intercanvi fluid d’idees entre els assistents i el docent, a fi que puguin reflexionar sobre els continguts, aportar les seves perspectives i, finalment, construir un marc conceptual propi a partir de tot el que es treballi durant la sessió. A més, després d’aquesta primera sessió el professor proposarà un conjunt de lectures que haurien de fer abans de la sessió següent. | ||
| Sessió 2. Entre l’etnografia i la sociolingüística: com estudiar les ideologies? | ||
| Tipus: Sessió plenàriaContinguts teòrics | Objectius1. Aprendre a dissenyar un projecte de recerca sobre ideologies lingüístiques2. Analitzar diferents mètodes de recerca | Continguts1. La pregunta investigadora, els objectius i les hipòtesis2. Projecte de treball: què, quan i com.3. Instruments de recerca: el qüestionari, l’entrevista, el grup de discussió i l’observació participant |
| Durada: 1 h | ||
| Descripció Com en el cas anterior, la sessió combinarà píndoles teòriques i intercanvi d’idees entre els assistents i el docent. En aquest cas, s’espera que els usuaris comprenguin algunes de les eines que hi ha per a estudiar les ideologies lingüístiques i que vegin com funcionen. En acabar la sessió, el professor proposarà una tasca (pensar un tema de recerca sobre ideologies) per a la sessió següent. | ||
| Sessió 3. Dissenyar una recerca sobre ideologies lingüístiques | ||
| Tipus: Sessió pràcticaContinguts aplicats | Objectius1. Elaborar un disseny de recerca sobre ideologies lingüístiques | Continguts1. Tema, pregunta investigadora i objectius. Possibles hipòtesis2. Instrument(s) de recerca3. Calendari i previsió de recursos |
| Durada: 1,5 h | ||
| Descripció Aquesta sessió serà eminentment pràctica, de manera que hi haurà una primera part en què els assistents reflexionaran, a partir d’exemples i propostes concretes, sobre un possible projecte de recerca en ideologies lingüístiques i com el durien a la pràctica (podran fer-ho individualment o en parelles, segons el nombre d’assistents). La sessió es dividirà per apartats: primer se’ls demanarà que pensin un tema, una pregunta investigadora i uns objectius (es proporcionaran exemples i propostes); tot seguit, els alumnes hauran de valorar quin instrument de recerca seria més adequat i, finalment, faran una previsió temporal i de recursos necessaris. Entre apartat i apartat, es posaran en comú les idees, els dubtes, etc., a fi de resoldre’ls en conjunt. | ||
| Tutoria. Dubtes, consultes i intercanvis d’idees | ||
| Tipus: Sessió de tutoriaContinguts aplicats | Objectius1. Resoldre els dubtes que hagin pogut sorgir2. Comentar alguns aspectes concrets de la recerca dissenyada3. Ajudar els assistents que vulguin continuar fent recerca sobre aquest àmbit | Continguts[Sense continguts específics] |
| Durada: 1 h | ||
| Descripció La tutoria serà una conversa que permetrà l’intercanvi d’idees més pròxim entre l’alumne i el professor. Es planteja com una sessió oberta en què, qui vulgui, pugui exposar els dubtes que tengui, fer comentaris concrets sobre les sessions anteriors, etc. | ||
Bibliografia bàsica
Argenter, J. A. (2022). Linguistic anthropology: Concepts and field sites. En M. À. Pradilla (ed.), Catalan Sociolinguistics. State of the art and future challenges (p. 261-273). John Benjamins Publishing Company.
Boix-Fuster, E.; Woolard, K. A. (2020). Language ideologies in Society. En J. A. Argenter, J. Lüdtke (ed.), Manual of Catalan Linguistics (p. 709-721). De Gruyter.
Fàbregues Feijóo, S. (coord.) (2013). Construcció d’instruments per a la investigació en les ciències socials i del comportament. Universitat Oberta de Catalunya.
Heller, M.; Pietikäinen, S.; Pujolar, J. (2018). Critical Sociolinguistic Research Methods. Studying Language Issues That Matter. Routledge.
Charaudeau, P. (2007). Les stéréotypes, c’est bien. Les imaginaires, c’estmieux. En H. Boyer (ed.), Stéréotypage, stéréotypes: fonctionnements ordinaireset mises en scène (p. 49-65). L’Harmattan.
Gal, S.; Irvine, J. T. (1995). The boundaries of languages and disciplines: how ideologies construct difference. Social Research 62(4), p. 967-1001.
Irvine, J. T.; Gal, S. (2000). Language ideology and linguistic differentiation. En P. V. Kroskrity (ed.), Regimes of Language (p. 35-84). School of American Research Press.
Woolard, K. A. (1998). Introduction: Language as a Field of Inquiry. En B. Schieffelin, K. A. Woolard, P. V. Kroskrity (ed.), Language ideologies. Practice and theory (p. 3-47). Oxford University Press.
Woolard, K. A. (2008). Les ideologies lingüístiques: una visió general d’un camp des de l’antropologia lingüística, Revista de Llengua i Dret, núm. 49, p. 179-199.
Woolard, K. A.; Schieffelin, B. B. (1994). Language ideology, Annual Review of Anthropology 23, p. 55-82.
FONOLOGIA: Typological exploration with OT-Help: the case of obstruent voice assimilation in Catalan
Francesc Torres-Tamarit (Universitat Autònoma de Barcelona)
Idioma del curs: anglès
Brief course description
This course is structured into three blocks distributed over two plenary sessions, which are theoretical in nature, and one practical session.
In the first block, the processes of voice neutralization and assimilation affecting obstruent consonants in different dialects of Catalan will be described (Jiménez and Lloret 2008). The second block will introduce Optimality Theory.
During the first part of Plenary Session II, Stratal OT, a serial model alternative to Optimality Theory, will be presented. According to Stratal OT, phonological evaluation applies recursively to three phonological domains determined by the morphosyntactic structure of linguistic expressions (the stem, the word, and the phrase). The second part of the session will involve a simplified analysis of obstruent voice neutralization and assimilation in Stratal OT based on Bermúdez-Otero (2001). The basic idea of the analysis is that the laryngeal node, which dominates the monovalent feature [voice] in voiced obstruents, is only licensed in onset position. The process of obstruent voice neutralization, explained by the loss of the laryngeal node, affects obstruents in coda position and is a lexical process. At the level of phrasal phonology, underspecified obstruents can acquire the laryngeal node from the following consonant or vowel or acquire an inserted laryngeal node if they are in absolute final position. The spreading of the laryngeal node is subject to constraints based on the similarity of segments sharing the laryngeal node; these constraints are related to each other by implicational relations (Bermúdez-Otero 2001, Jiménez and Lloret 2008). The more different the segments are from each other, the more marked the structure with a shared laryngeal node. In central Catalan, only fricatives, but not stops, in the final position of a word can share the laryngeal node with the initial vowel of a following word (po[k] amable, but go[z] amic). However, in the Catalan of Alacant (València), any obstruent can share the laryngeal node (po[ɣ] amable, go[z] amic). In some other varieties of Valencian, only spreading from consonant to obstruent is possible, not from vowel to obstruent (po[k] amable, go[s] amic, but go[z] guardià).
During the practical session, we will work with the freely accessible software OT-Help. This program is used to check whether an analysis in Optimality Theory works, and, above all, to explore its typological predictions. In this session, the spreadsheet in tableau format that is loaded into OT-Help will be filled out, and the program’s navigation options will be demonstrated. A set of exercises will also be proposed and solved in a collaborative manner with the aim of encouraging students to reflect on the typological predictions of the analysis developed in Plenary Session II. Students are required to bring their laptops. Detailed instructions on how to install OT-Help will be sent before the start of the course.
Program
Plenary Session I (1 hour)
- Objectives and course outline (10 minutes)
- A case study: obstruent voice neutralization and assimilation in Catalan (25 minutes)
- Phonological derivations: rules versus constraints; Optimality Theory (25 minutes)
Plenary Session II (1 hour)
- Cyclicity and level segregation: Stratal OT (30 minutes)
- A Stratal OT analysis of obstruent voice neutralization and assimilation in Catalan (30 minutes)
Practice Session (1,5 hours)
- Introduction to the use of OT-Help: data file and navigation options (30 minutes)
- Typological exploration of the analysis of obstruent voice assimilation and resolution of exercises in a collaborative manner (1 hour)
Tutoring Session (1 hour)
This session will be used to resolve methodological or practical doubts that may have arisen during the practice session and to delve into the theoretical content of the plenary sessions that may have presented some difficulty.
Bibliography:
Bermúdez-Otero, Ricardo. 2001. Voicing and continuancy in Catalan: a nonvacuous Duke-of-York gambit and a Richness-of-the-Base paradox. Ms., University of Manchester.
Bermúdez-Otero, Ricardo. Stratal Phonology. In Hannahs, S.J. & Anna Bosch (eds), The Routledge Handbook of Phonological Theory, 100-134. Abingdon: Routledge.
Bonet, Eulàlia & Lloret, Maria-Rosa. 1998. Fonologia catalana. Barcelona: Ariel.
Jiménez, Jesús & Lloret, Maria-Rosa. 2008. Asimetrías perceptivas y similitud articulatoria en la asimilación de sonoridad del catalán. Cuadernos de Lingüística del I.U.I. Ortega y Gasset, 15: 71-90.
Wheeler, Max. W. 2005. The phonology of Catalan. Oxford: Oxford University Press.