Ponència inaugural: El sistema clític català i el conflicte històric entre el datiu i l’acusatiu en les llengües romàniques
S’ha afirmat repetidament que el sistema clític pronominal de 3a persona del català estàndard (normatiu) és fidel al que es pot trobar en les obres cabdals dels segles d’or de la literatura catalana, amb l’excepció del datiu plural i les combinacions corresponents que van patir un procés de canvi d’ordre: li/els; l’hi, la hi, els hi, les hi; els el, els la, els els, els les (Fabra 1912, entre altres). Aquest sistema, però, no ha estat mai compatible amb l’estàndard valencià (CV), totalment innovador respecte al sistema medieval, però prou acostat a les varietats parlades perquè es pugui adoptar amb relativa facilitat. La pèrdua del clític hi com a exponent de locatius, datius i altres règims verbals es troba en l’origen dels canvis que s’han produït en aquesta varietat: li/els; li’l, li la, li’ls, li les; els el, els la, els els, els les (Casanova 1989, entre altres).
El sistema estàndard català contrasta fortament amb el sistema col·loquial del català no valencià (no-CV), en què només la combinació amb datiu singular pot veure’s reflectida parcialment en l’estàndard: li/els hi; l’hi, els hi (Bonet 2002, entre altres). Aquest sistema, sancionat com a innaceptable per l’acadèmia (IEC 1996), entronca directament amb el català medieval, com demostren les dades extretes del CICA (Corpus Informatitzat del Català Antic) en què, en contra del que s’ha afirmat, trobem casos de datiu plural els hi tant en solitari com en combinacions fins i tot abans que els corresponents amb datiu singular hi. D’altra banda, l’evolució i la variació que presenta el sistema clític català (CV versus no-CV) posa en qüestió algunes conclusions sobre els efectes d’incompatibilitat i les estratègies de reparació que el canvi d’ordre Ac-Dat > Dat-Ac va provocar dins el grup clític en les llengües romàniques (Pescarini 2023).
Teresa Cabré Monné és Professora Titular al Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona. La seua recerca s’emmarca en l’estudi de la fonologia i la morfologia del català i les llengües romàniques, concretament en l’estructura prosòdica, l’adaptació de mots i la interfície fonologia-morfologia. https://clt.uab.cat/teresa-cabre/
Publicacions recents
Cabré, Teresa (2022): “Syncretism and ordering in the evolution of Catalan pronominal clitic clusters”, Borealis: An International Journal of Hispanic Linguistics, 11(1), pp. 173–190.
Cabré, Teresa (2021): “Pervivència de la norma fabriana en els clítics pronominals i el criteri de composicionalitat”, De llengua i societat. De la proposta fabriana a la reforma normativa de l’IEC, Miquel Angel Pradilla (ed.), Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, pp. 109-118.
Fábregas, Antonio & Teresa Cabré (2021): “Towards a syntactic account of ungrammatical clitic sequences and their repairs”, Formal approaches to Romance morphosyntax, Marc-Olivier Hinzelin, Natasha Pomino & Eva Maria Remberger (ed), Berlín, De Gruyter, pp. 91-116.
Cabré, Teresa, Francesc Torres-Tamarit & Maria del Mar Vanrell (2021): “Hypocoristic truncation in Sardinian”, Linguistics, 59(3), pp. 683-714(32).
Cabré, Teresa & Maria Ohannesian (2020): “Person/Number exponents in imperative-enclitic contexts”, Romance Languages and Linguistic Theory 16. Selected papers from 47th Linguistic Symposium on Romance Languages (LSRL), Irene Vogel (Ed.).
Cabré, Teresa & Antonio Fábregas: “Ways of being a dative across Romance varieties”, Dative constructions in Romance and beyond, Language Science Press, pp. 395-411.
Cabré, Teresa & Antonio Fábregas (2019): “3rd person clitic combinations across Catalan varieties: consequences of the nature of the dative clitic”, The Linguistic Review, 36(2), pp. 151-190.
Cabré, Teresa (2017): “Els clítics pronominals de 3a persona: variació dialectal i normativa lingüística”, Estudis de Llengua i Literatura Catalanes LXXI. Homenatge a Kálmán Falub, 1, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 209-240.
Cabré, Teresa & Maria Ohannesian (2017): “Secuencias de vocales altas en castellano y catalán”, Relaciones sintácticas. Homenaje a José M. Brucart y M. Luisa Hernanz, Barcelona, Universeitat Autònomade Barcelona, pp. 159-174.