Descripció dels cursos:
Curs 1: Els connectors i els fenòmens de connexió en català
- Carles Royo i Bieto (Universitat Rovira i Virgili)
- carles.royo@urv.cat
- Idioma del curs: català
Justificació del curs
Un dels aspectes gramaticals que incideix especialment en la cohesió i l’estructuració d’un text és la connexió i la correcta utilització dels connectors. La connexió té un reflex immediat en la qualitat dels textos i en el nivell d’adequació que presenten a la normativa. No comprendre correctament com funcionen els connectors i no tenir prou domini de com s’han d’utilitzar provoca que un text no sigui fàcilment comprensible, perquè n’afecta la coherència i mostra una deficiència sintàctica evident. De vegades, un alumne pot adonar-se més fàcilment de les deficiències d’un text en aspectes ortogràfics i lèxics, però no ser del tot conscient de determinades incorreccions sintàctiques que pot presentar en l’ús dels connectors.
Un dels diferents objectius d’un professor de llengua és ajudar els alumnes a entendre com funciona la connexió. I més si tenim en compte que poden acabar sent professors de llengua i que necessiten recursos per explicar-la bé. Aconseguir-ho els dona seguretat a l’hora de produir textos, perquè saben quina és la raó d’una determinada tria sintàctica més enllà de la inseguretat que pot provocar la intuïció. Hi ha uns quants punts en què sovint els alumnes presenten dificultats: l’ús dels relatius i la caiguda de preposició davant la conjunció que en són dos exemples paradigmàtics.
Breu descripció del curs
a) Sessió plenària 1 i sessió plenària 2: 1 hora cadascuna
Dues sessions d’explicació teòrica en què s’exposarà de manera interrelacionada i comparativa els diferents fenòmens de connexió oracional i de connexió textual. S’hi esmentaran breument els connectors prepositius sense estudiar-los, per saber-los diferenciar dels connectors conjuntius.
Durant les sessions s’incidirà especialment en la manera de distingir les diferents oracions coordinades, subordinades —substantives, adjectives i adverbials—, interordinades i les que presenten connexió textual, amb proves substitutòries que ajudin a identificar cada tipus d’oració.
Tot i el contingut fonamentalment teòric d’aquestes dues sessions, s’establirà un diàleg amb els alumnes perquè aprenguin a identificar les oracions amb exemples concrets.
b) Sessió de pràctiques: 1,5 hores
Sessió d’exercicis pràctics en què els estudiants hauran d’identificar possibles errors i aprendre a corregir-los en oracions que continguin connectors. S’aniran intercalant diferents estones de treball dels alumnes amb la correcció dels exercicis que hagin fet, per aconseguir una dinàmica més variada de la sessió.
Els exercicis estaran dividits en diferents blocs segons el tipus de connexió present en les oracions: coordinades, subordinades substantives, subordinades adjectives, subordinades adverbials, interordinades i oracions amb connectors parentètics o lèxics.
c) Sessió de tutoria: 1 hora
Un cop resolts tots el dubtes i preguntes que presentin els alumnes durant aquesta sessió, se’n reservarà un temps per explicar de forma més àmplia les funcions del connector que, de manera dialogada amb els assistents.
d) Tutoria personalitzada
Es pot completar el curs amb un temps de dedicació addicional, al marge d’aquestes quatre sessions, en què els alumnes que ho desitgin puguin ser atesos de forma individualitzada o en petit grup (dues o tres persones), per resoldre aspectes concrets o aclarir determinats punts del programa.
e) A més de la bibliografia recomanada per al curs, es lliurarà als alumnes una llista força àmplia de connectors del català, ordenats per categories.
Esborrany del programa
a) Programa
1. L’oració composta i la connexió oracional: conjuncions, relatius i interrogatius
1.1. Oració simple i oració composta
1.2. Oracions subordinades
1.3. Oracions interordinades
2. La connexió textual: connectors parentètics i altres connectors
1.1. Connectors parentètics
1.2. Connectors lèxics i connectors gràfics
3. El connector que
b) Bibliografia
Cuenca, Maria Josep (2008). Gramàtica del text. Alzira: Bromera, capítol §4.
GBU = Institut d’Estudis Catalans (2019). Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana. Barcelona: IEC, capítols §25, §33 i §36-40. Disponible en línia: <https://gbu.iec.cat/inici>
GEIEC = Institut d’Estudis Catalans (2018). Gramàtica essencial de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: IEC, capítols §21-28. <https://geiec.iec.cat/inici>
GIEC = Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: IEC, capítols §25-31. Disponible en línia: <https://giec.iec.cat/inici>
Solà, Joan; Lloret, Maria-Rosa, Mascaró, Joan; Pérez Saldanya, Manuel (dir.) (2008). Gramàtica del català contemporani, 3 vol., 4a ed. [1a ed. 2002]. Barcelona: Empúries, volum 3.
Curs 2: Els trets evolutius principals de la llengua catalana a partir del llatí vulgar
- Vicent Beltran Calvo (Universitat d’Alacant)
- vicent.beltrancalvo@gmail.com
- Idioma del curs: català
Justificació del curs
Aquest curs aportarà una nova perspectiva o un enfocament diferent a l’evolució del lèxic en les llengües romàniques, en especial atenció al català, des de la prisma d’un investigador que també n’és parlant nadiu. Al llarg de les sessions es pretén exposar, de manera clara i entenedora, la procedència d’un bon nombre de mots i endinsar-nos en la seua etimologia i història. Un enfocament interdisciplinar, holístic i cultural ajudarà, de ben segur, a assimilar no només el funcionament d’una llengua, sinó també l’ideari cultural compartit.
Breu descripció del curs
El curs tindrà com a objectiu general proporcionar als alumnes una visió diacrònica bàsica de l’evolució del lèxic del llatí vulgar al català actual.
Com a objectius particulars s’intentarà oferir als alumnes els estudis i projectes sobre lingüística diacrònica relacionats més destacats en l’àmbit de la catalanística i facilitar-los materials perquè puguen contrastar el català amb la resta de llengües romàniques.
Es combinarà el contingut teòric del curs (amb l’ajut d’uns materials atractius i visuals) amb activitats pràctiques i interactives, on els alumnes hi hauran de participar. Paral·lelament se’ls oferirà la bibliografia més important existent sobre el tema i un munt de recursos perquè puguen treballar el tema en qüestió.
Esborrany del programa
1a sessió: L’evolució del lèxic patrimonial català a partir del llatí vulgar. La geosinonímia romànica
2a sessió: Canvis semàntics i préstecs antics d’origen no llatí
3a sessió: Sessió pràctica
4a sessió Tutoria
Bibliografia bàsica
Badia i Margarit, A. M. (1984): Gramàtica històrica catalana, Ed. 3i4, València.
Badia i Margarit, A. M. (1991): La formació de la llengua catalana, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona.
Batlle, E, J. Martí, J. Moran i A. Rabella (2016): Gramàtica històrica de la llengua catalana, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Carbonell, J. (2017): Elements d’història de la llengua catalana, Publicacions de la Universitat de València.
Clua, E., Estelrich, P., Klein, H. G. i T. D. Stegmann (2003): EuroComRom-Els set sedassos. Aprendre a llegir les llengües romàniques simultàniament, Shaker Verlag, Aachen.
Duarte, À. i C. Alsina (1984): Gramàtica històrica del català, Curial Edicions Catalanes, Barcelona.
Gargallo, J. E. (1994): Les llengües romàniques, Empúries, Barcelona.
Gargallo, J. E. i M.R. Bastardas [coord.] (2007): Manual de Lingüística románica, Ariel, Barcelona.
Gulsoy, J. (1993): Estudis de gramàtica històrica, Biblioteca Sanchis Guarner, Barcelona.
Moll, F. De B. (2006): Gramàtica històrica catalana, Publicacions de la Universitat de València.
Rohlfs, G. (1979): Estudios sobre el léxico románico, Gredos, Madrid.
Rohlfs, G. (1986): Panorama delle lingue neolatine. Piccolo atlante linguistico pan-romanzo, Gunter Narr Verlag, Tübingen.
Curs 3: Nouns and nominalizations in Catalan: eventivity and argument structure
- Elga Cremades (Universitat de les Illes Balears)
- elga.cremades@uib.cat
- Idioma del curs: anglès
Justificació del curs
Since the 1970s, there has been a debate about the predicative capacity of nouns and, especially, nominalizations. Some authors argue that, like verbs or prepositions, nouns (or at least some nouns) can introduce syntactic arguments. This view is based on the fact that noun phrases integrate into sentences in a similar way as verb phrases, since they act as a complement of a functional node: thus, the noun phrase occupies a complement position within the determiner phrase analogous to that of the verb phrase within the tense phrase. In this sense, authors like Grimshaw (1990) argue that complex event nouns (i.e. nouns that have a complex event structure) can admit an argument structure, while nouns that resultative nouns or simple event nouns do not have this capacity. At the same time, different proposals (such as Hale & Keyser, 2002) have argued that, while verbs (and, to some extent, prepositions) legitimize arguments, nouns or adjectives do not have this capacity from a structural point of view—they are considered heads that do not admit complements. In this course, therefore, the different perspectives regarding the argument structure of nouns will be explored, and it will be shown how, from a constructionist perspective, it can be argued that nouns can legitimize argument structure.
Breu descripció del curs
The course aims at offering a first approach to the analysis of argument and eventive structure applied to nouns and nominalizations. Thus, initially, it will be explained how nouns can be divided into two major types –relational and absolute. While absolute nouns do not maintain an inherent relationship with the nominal constituents that accompany them, in the case of relational nouns (which, in turn, can be divided into nominalizations, kinship nouns, and part-whole relationship nouns), a relationship can be established with the complements similar to that of verbs with arguments. These are nouns that can admit argument structure.
The course will focus mainly on derived nominalizations, and specifically, the various tests that allow distinguishing eventive nominalizations from those that are not. The various approaches to argument structure will also be explained, along with the two perspectives that account for the fact that nouns legitimize arguments, leading to an exploration of the internal structure of this class of words. While some authors suggest that there is a verb phrase within the structure of nominalizations that explains why they can be assimilated from an argumentative point of view, others (such as Alexiadou, 2001) propose that nouns have an eventive structure and that, without any specific lexical process, aspect phrase and voice phrase integrate into the structure of complex event nouns.
Furthermore, the course will explore the differences between nouns and verbs, especially from the perspective of productivity (which is more limited in the case of nouns), complement obligatoriness, case assignment, and the restrictions that nouns impose on the realization of their arguments.
Finally, the form that nominal arguments can take will be explored, especially in relation to external arguments and the thematic roles they can have, and the variability of the prepositions that can head some of the noun complements will be accounted for.
Esborrany del programa
| Session 1. Nouns, nominalizations and eventivity | |
| Type: Plenary sessionTheoretical content | Goals 1. To introduce the topic of argument structure in the nominal domain. 2. To explain the various types of nouns that exist. 3. To explore the tests that allow distinguishing eventive nouns from the rest. |
| Duration: 1 h | |
| Contents 1. What are argument and eventive structure? How do these apply to the nominal domain? 2. Absolute /vs/ relational nouns 3. Eventive /vs/ result nominals | |
| Session 2. Syntactic analysis of eventive nominals | |
| Type: Plenary sessionTheoretical content | Goals 1. To offer explanations about the predicative capacity of nominals 2. To explore the differences between verbal and nominal structure |
| Duration: 1 h | |
| Contents 1. Syntactic analysis of nominalizations: what does structurally distinguish eventive nominalizations from those that are not? 2. Nouns and verbs: structure, case assignment, and form of complements. | |
| Session 3. Analysis of argument structure of nominals | |
| Type: Practical sessionApplied content | Goals To distinguish eventive nouns from those that are not.To observe how noun arguments manifest in Catalan.To distinguish the various types of complements. |
| Duration: 1,5 h | |
| Contents Practical exercises about nominal structures | |
| Tutorial. Doubts and inquiries | |
| Type: Tutorial sessionApplied contents | Goals This session will be open and will mainly focus on resolving any doubts that may have arisen regarding issues of argument structure or specific types of nominalizations. |
| Duration: 1 h | |
Bibliografia bàsica
Alexiadou, A. (2001). Functional Structure in Nominals. John Benjamins.
Alexiadou, A. (2011). Statives and Nominalization. Recherches linguistiques de Vincennes, 40, 25-52.
Alexiadou, A., Haegeman, L. & Stavrou, M. (2007). Noun Phrase in the Generative Perspective. Mouton de Grouyer.
Cremades, E. (2017). L’estructura argumental dels noms en català. MUNI Press.
Chomsky, N. (1970). Remarks on Nominalizations. Dins R. A. Jakobs & P. S. Rosenbaum (ed.). Readings in English Transformational Grammar (pp. 184-221). Ginn and Company.
Giorgi, A. & Longorbardi, G. (1991). The Syntax of Noun Phrases. Cambridge University Press.
Grimshaw, J. (1990). Argument Structure. The MIT Press.
Hale, K. &Keyser, S. J. (2002). Prolegomenon to a Theory of Argument Structure. The MIT Press.
Levin, B. & Rappaport Hovav, M. (2005). Argument Realization. Cambridge University Press.
Picallo, C. (1991). Nominals and Nominalizations in Catalan, Probus 3(3), 279-316.
Sichel, I. (2010). Event structure constraints in nominalizations. Dins A. Alexiadou & M. Rathert (eds.), The Syntax of Nominalizations across Languages and Frameworks (pp. 151-190). Mouton.
Williams, E. (1981). Argument Structure and Morphology, The Linguistic Review, 1, 81-114.
Curs 4: La sintaxi dels clítics pronominals i l’estructura de les construccions d’infinitiu en el català contemporani i antic
- Tibor Berta (Universitat de Szeged)
- tberta@hist.u-szeged.hu
- Idioma del curs: català
Justificació del curs
La posició dels clítics pronominals és un tema molt investigat en la bibliografia especialitzada. En el català contemporani la col·locació d’aquests pronoms àtons mostra una certa llibertat posicional respecte del verb del qual graviten, permetent tant la posició preverbal o proclítica (p. ex. m’ho dones) com la postverbal o enclítica (p. ex. dona-m’ho), però l’alternança està sotmesa a certes condicions sintàctiques. En algunes construccions formades per més d’un verb, a més, s’observa el fenomen conegut com a pujada o ascens de clítics, que produeix alternances del tipus m’ho pots donar vs. pots donar-m’ho i que és considerat un epifenomen de la reestructuració de les construccions verbals no només en català (Paradís 2024), sinó també en castellà i portuguès (Berta 2003) i altres llengües. Encara que tant l’alternança proclisi/enclisi en les frases amb un nucli verbal com l’ascens de clítics en frases amb més d’un nucli verbal es documenten també en el català antic –i en les altres llengües romàniques peninsulars–, les condicions que en determinen la variació són diferents. El curs es proposa examinar –mitjançant l’anàlisi d’exemples contemporanis i medievals– en què consisteixen aquestes diferències.
Breu descripció del curs
Durant el curs analitzarem la relació entre la posició dels clítics pronominals i l’estructura de les construccions formades per un verb regent i un infinitiu dependent en el català antic, amb atenció al castellà i al portuguès, les altres dues llengües representatives de la península. Aplicant una perspectiva històrico-comparada, intentarem determinar les diferències entre el sistema actual i el sistema medieval del català, d’una banda, i entre les altres dues llengües peninsulars esmentades, de l’altra. Metodològicament, començarem sempre amb la descripció de la situació actual, avançant cap a la medieval, i contrastant els dos estats lingüístics extraurem conclusions referents als canvis diacrònics. Primerament, examinarem el funcionament de les regles que determinen l’alternança de la posició preverbal i postverbal dels clítics pronominals en les construccions amb un nucli verbal. Començarem presentant la situació sincrònica en el català contemporani, de forma comparada amb el castellà i el portuguès. A continuació, analitzarem exemples procedents de textos antics i mostrarem que les condicions sintàctiques de la mateixa alternança van ser diferents de les actuals no només en el català antic sinó també en les altres dues llengües esmentades. Posteriorment, ens dedicarem al fenomen de la reestructuració de complexos verbals bimembres, formats per un verb regent i un infinitiu complement, amb atenció especial al fenomen de la pujada de clítics en el català i les altres dues llengües, tant en la situació sincrònica d’avui com en els textos medievals. Mostrarem que la posició superficial dels clítics pronominals depèn, per un costat, de la reestructuració de la construcció i, per l’altre, de les regles de col·locació generals. A les primeres dues sessions, de caràcter teòric, es presentaran els fonaments conceptuals necessaris per tractar els temes del curs i s’adduiran exemples il·lustratius dels fenòmens, que serviran per extreure conclusions. A la tercera sessió, d’orientació pràctica, seran proposades activitats per identificar les estructures alternants i els contextos que afavoreixen les seves ocurrències.
Esborrany del programa
1. Sessió plenària 1 (1h)
El concepte de clítics i els seus trets sintàctics; les regles de col·locació dels pronoms clítics en el català d’avui en comparació amb altres llengües peninsulars; les regles de la col·locació dels pronoms clítics i l’ordre de paraules en el català antic en comparació amb altres llengües peninsulars medievals.
2. Sessió plenària 2 (1h)
La reestructuració de les construccions amb verb regent i infinitiu complement; la pujada de clítics; la reestructuració i la pujada de clítics en el català contemporani en comparació al castellà i al portuguès; la posició dels pronoms clítics dins construccions reestructurades i sense reestructuració en el català medieval en comparació amb el castellà i el portuguès antics.
3. Sessió plenària 3 (1,5h)
Treball pràctic de grup: identificació i anàlisi sintàctic d’estructures que contenen clítics en textos medievals.
4. Tutoria (1h)
Resolució de dubtes
Bibliografia bàsica
Batllori, Montserrat, Iglésias, Narcís, Martins, Ana Maria. 2005. “Sintaxi dels clítics pronominals en català medieval”. Caplletra. Revista Internacional de Filologia 38. 137–177.
Benucci, Franco. 1990. Destrutturazione. Classi verbali e costruzioni perifrastiche nelle lingue romanze antiche i moderne. Padova: Unipress.
Berta, Tibor. 2003. Clíticos e infinitivo. Contribución a la historia de la promoción de clíticos en español y portugués. Szeged: Hispánia.
Berta, Tibor. 2023. “La posición de clíticos en portugués y español en el siglo XV: análisis de un texto paralelo“. Facta Universitatis Series: Linguistics and Literature 21(2). 167–192.
Fischer, Susann. 2002. The Catalan Clitic System. A Diachronic Perspective on its Syntax and Phonology. Berlin: Mouton de Gruyter.
Martins, Ana Maria. 2016. “A colocação dos pronomes clíticos em sincronia e diacronia.” Manual de linguística portuguesa, eds. Ana Maria Martins & Ernestina Carrilho. Berlin/Boston: De Gruyter. 401–430.
Paradís, Anna. 2024. “There is no need to climb! Clitic climbing as a facultative epiphenomenon of restructuring”. New perspectives on the syntax of causative and restructuring verbs in Romance, eds. Jan Casalicchio & Peter Herbeck. Special issue of Isogloss. Open Journal of Romance Linguistics 10(4)/11. 1–21.
Pearce, Elizabeth. 1990. Parameters in Old French Syntax. Infinitival Complements. Dordrecht/Boston/London: Kluwer Academic Publisher.
Rizzi, Luigi. 1982. “A restructuring rule”. Luigi Rizzi, Issues in Italian Syntax. Dordrecht: Foris Publications.
Salvi, Giampaolo. 1990. “La sopravvivenza della legge di Wackernagel nei dialetti occidentali della Penisola Iberica.” Medioevo Romanzo 15: 117–210.
Salvi, Giampaolo. 1993. “Difesa e illustrazione della legge di Wackernagel applicata alle lingue romanze antiche: la posizione delle forme pronominali clitiche”. Cadernos de Estudos Linguísticos 24: 111–130.
Salvi, Giampaolo. 2012. “On the Nature of the V2 System of Medieval Romance.” Functional Heads. The Cartography of Syntactic Structures. Volume 7. Eds. Laura Brugè, Anna Cardinaletti, Giuliana Giusti, Nicola Munaro, Cecilia Poletto. Oxford/New York: Oxford University Press. 103–111.
Solà, Jaume. 2002. “Clitic Climbing and Null Subject Languages”. Catalan Journal of Linguistics 1, 225-255.