Gemma Rigau
Gemma Rigau (Banyoles, 1948) és una de les figures més destacades de la lingüística catalana. Es va doctorar en Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona i en l’actualitat és Catedràtica d’Universitat Emèrita a la Universitat Autònoma de Barcelona, on ha desenvolupat la seva carrera acadèmica com a experta en sintaxi catalana. És en aquesta universitat on Rigau ha desenvolupat la seva tasca com a docent, en el Departament de Filologia Catalana, i la seva tasca com a investigadora, en el Centre de Lingüística Teòrica (CLT).
Són nombroses les aportacions de Gemma Rigau en el camp de la variació sintàctica del català i de les llengües romàniques, de la interfície lexicó-sintaxi, i de la lingüística teòrica en general. Entre d’altres, té articles publicats en revistes de prestigi, tant de l’àmbit català com internacional, com ara Caplletra, Linguistic Inquiry, Probus o Syntax. D’entre els fenòmens lingüístics que ha investigat, destaquen, per exemple, el comportament sintàctic dels pronoms “hi” i “en” en català, la descripció d’alguns verbs lleugers tant en català com en castellà i l’estructura interna dels verbs de moviment.
Gemma Rigau també ha dedicat bona part de la seva carrera a bastir ponts entre acadèmics i gramàtics, d’una banda, i entre acadèmics i usuaris de la llengua, de l’altra. A més de col·laborar en la Gramàtica del català contemporani (2002/2008), liderada per Joan Solà, més recentment s’ha encarregat de coordinar, juntament amb Manuel Pérez Saldanya, la nova gramàtica normativa del català, la Gramàtica de la llengua catalana, publicada per l’Institut d’Estudis Catalans el 2016. De fet, des de l’any 2002 és membre numerària de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, en el marc de la qual n’ha ocupat el càrrec de vicepresidenta i ha dirigit la Comissió de Gramàtica.
Al llarg de la seva trajectòria acadèmica, brillant, Gemma Rigau ha rebut un gran nombre de reconeixements i premis, tals com el Premi Pompeu Fabra de l’Institut d’Estudis Catalans (1982), el premi Manuel Sanchis Guarner a la Unitat de la Llengua, de la Fundació Jaume I (1982), la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (2006), i la Creu de Sant Jordi, atorgada també pel govern català (2019).