Course 4: Georgina Alvarez-Morera

Els verbs lleugers en català: qüestions d’interfície sintaxi-semàntica

Justificació del curs

Els verbs lleugers es troben en construccions verbonominals en què els rols habituals del verb i del nom es troben intercanviats, ja que és el substantiu que aporta el significat principal a la construcció (Butt 2010), com ara a fer un passeig. A més, aquestes construccions amb verbs lleugers (CVL) acostumen a conviure en la llengua amb un verb sintètic equivalent (p. ex. passejar). Aquests dos fets fan que els verbs lleugers siguin un àmbit d’interès en la interfície sintaxi-semàntica. En aquest curs ens centrarem en alguns aspectes controvertits de les CVL i en presentarem diferents propostes d’anàlisi.

Descripció del curs

En aquest curs ens centrarem en l’estudi dels verbs lleugers en el català actual i les qüestions que presenten en la interfície sintaxi-semàntica.

Qüestió 1:

Els verbs lleugers són verbs que poden formar part de construccions verbonominals en les quals són un verb ple (fer un pastís) i en d’altres combinacions són verbs lleugers (fer una volta). Seguint Butt (2010), tot i que aquest tipus de verbs existeixen en llengües de tipologies molt diferents, la delimitació de les CVL s’ha de fer amb tests específics per a cada família lingüística. En introduir les CVL en català, doncs, haurem d’establir quins tests es poden fer servir per a identificar-les i distingir-les d’altres construccions amb els mateixos verbs (Acedo-Matellán i Pineda 2019, Ginebra i Navarro 2015).  

Qüestió 2:

La majoria de les construccions amb verb lleuger (CVL) coexisteixen amb un verb sintètic que, a priori, expressa el mateix significat, com a donar una resposta – respondre. No obstant aquesta correspondència, s’han detectat certes diferències d’ús entre les construccions analítiques i sintètiques. En aquest curs ens centrarem en els patrons trobats en estudis de corpus per analitzar-ne les diferències (Alvarez-Morera 2024).

Qüestió 3: Els verbs lleugers poden combinar-se amb diferents tipus de noms que en determinaran l’estructura eventiva i argumental. Així doncs, observarem quines estructures subjacents hi ha en les CVL de tipus eventiu (fer una abraçada) i les CVL de tipus psicològic (fer por) (Alba-Salas 2002, Viñas-de-Puig 2014).

Esborrany del programa

Sessió 1. Descripció i delimitació de les CVL des d’una perspectiva interlingüística. Tipus: Teòrica, 1h

Continguts:

  • Descripció de les CVL i delimitació en relació amb d’altres construccions verbonominals
  • Contrast de les CVL i els verbs sintètics equivalents

Sessió 2. L’estructura argumental de les CVL en català. Tipus: Teòrica, 1h

Continguts:

  • Proposta d’anàlisi de l’estructura argumental dels verbs lleugers
  • Les CVL eventives
  • Les CVL amb nom psicològic

Sessió 3. Sessió pràctica (1,5h): Durant la sessió pràctica, es farà una pràctica amb dades de corpus, en què ens centrarem en la identificació i descripció de fenòmens en les CVL del català actual, així com en la importància del registre lingüístic i l’oralitat en l’anàlisi de la sintaxi actual.

Sessió 4. Tutories (1h): Resolució de dubtes i preguntes

Bibliografia bàsica

Acedo-Matellán, V.; & Pineda, A. (2019). Chapter 6 Light Verb Constructions in Basque and Romance. In A. Berro, B. Fernández, & J. Ortiz de Urbina (Eds.), Basque and Romance. Leiden, The Netherlands: Brill.

Alba-Salas, J. (2002). Light verb constructions in Romance: A syntactic analysis. Cornell University.

Alvarez-Morera, Georgina (2024). Les construccions amb verb de suport i els seus correlats sintètics verbals: un estudi de corpus del català actual. Études romanes de Brno, 45 (4), 6-27. https://doi.org/10.5817/ERB2024-4-1

Butt, M. (2010). The light verb jungle: Still hacking away. In M. Amberber, B. Baker, M. Harvey (Eds.), Complex Predicates: Cross-linguistic Perspectives on Event Structure (pp.48-78). Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511712234.004

Colominas, C. (2001). La representació semàntica de les construccions de suport des d’una perspectiva multilingual [Doctoral dissertation], Universitat Autònoma de Barcelona. http://hdl.handle.net/10803/5252

Cremades, E. (2017). L’estructura argumental dels noms en català. MUNI Press.

Ginebra, J.; & Navarro, P. (2015). Concurrències lèxiques en català i en espanyol: uns quants contrastos. In À. Martín Escribà, A. Piquer Vidal, & F. Sánchez Miret (Eds.): Actes del Setzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de Salamanca, 1–6 de juliol de 2012. Vol. II (pp. 217–228). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Hale, K.; & Keyser, S. J. (2002). Prolegomenon to a theory of argument structure. MIT Press.

Rosselló, J. (2002). El SV, I: Verb I arguments verbals. In J. Solà, M. R. Lloret, J. Mascaró & M. Pérez Saldanya (Eds.), Gramàtica del català contemporani (vol. 3, pp. 1853-1949). Empúries.

Viñas de Puig, R. (2014): «Predicados psicológicos y estructuras con verbo ligero: del estado al evento», Revista de Lingüística Teórica y Aplicada, vol. 52, núm. 2 (2n semestre), pp. 165-188.

Wittenberg, E., Paczynski, M., Wiese, H., Jackendoff, R. & Kuperberg, G. (2014). The difference between “giving a rose” and “giving a kiss”: sustained neural activity to the light verb construction. Journal of Memory and Language, 73, 31-42. https://doi.org/10.1016/j.jml.2014.02.002